2 d’ag. 2012

sostre


És una casa desendreçada. Apedaçada de mobles i trastos. Farcida de fragments de cases d'altres que han acabat, sense voler-ho, mirant al riu. Amb metrònom de cigarres, el riu s'amaga sota les tofes d'arbres que branden les branques com les onades de la Woolf.
Un jaç de verd entra per la finestra d'una casa amb tres habitacions, tres pisos, cinc persones i un gos. A vegades també un gat o una gallina. I per damunt dels mobles al llindar de la porta als recordatoris de la nevera a l'ombra dels coixins a l'abric del penjador a les eines endreçades, el record de l'avi.
L'avi és la resposta a totes les andròmines entatxonades als prestatges. Si cataloguem les fileres de bibelots per fascicles, obtenim la radiografia dels estius i dels nadals. Un cop endreçats, l'absència ens fot la clatellada del cèrcol de pols al voltant del buit. L'avi, tan discret com la pols quotidiana, collia menudeses per omplir els mobles que construïa.
L'avi, que revifava el present dels mobles d'altri a cops de ribot i carícies de vernís, rau als mobles que ens asseuen, ens endrecen i ens bressolen a cada habitació d'aquest parèntesi.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada