És una casa desendreçada. Apedaçada
de mobles i trastos. Farcida de fragments de cases d'altres que han
acabat, sense voler-ho, mirant al riu. Amb metrònom de cigarres, el
riu s'amaga sota les tofes d'arbres que branden les branques com les
onades de la Woolf.
Un jaç de verd entra per la finestra
d'una casa amb tres habitacions, tres pisos, cinc persones i un gos.
A vegades també un gat o una gallina. I per damunt dels mobles al
llindar de la porta als recordatoris de la nevera a l'ombra dels
coixins a l'abric del penjador a les eines endreçades, el record de
l'avi.
L'avi és la resposta a totes les
andròmines entatxonades als prestatges. Si cataloguem les fileres de
bibelots per fascicles, obtenim la radiografia dels estius i dels
nadals. Un cop endreçats, l'absència ens fot la clatellada del
cèrcol de pols al voltant del buit. L'avi, tan discret com la pols
quotidiana, collia menudeses per omplir els mobles que construïa.
L'avi, que revifava el present dels
mobles d'altri a cops de ribot i carícies de vernís, rau als mobles
que ens asseuen, ens endrecen i ens bressolen a cada habitació
d'aquest parèntesi.
